GUANYADOR I CERTAMEN LITERARI CONTES D’ASSESSORS

El jurat del I Certamen Literari contes d’Assessors va decidir declarar guanyador a l’associat Carlos Vidal Soler pel seu conte “amor de empresa”. .

El jurat també va concedir una menció especial a la Sra. Celia Carmen Galiana Encinas pel seu conte “L’essència de la vida”.

Pel proper any el jurat ha decidit convocar novament el certamen Literari així com un premi de fotografía.

 

 

AMOR D’EMPRESA

Autor: Don Carles Vidal Soler

          Era un no parar. Vinga anar endavant i endavant una jornada  darrera l’altra. Jornades esgotadores, val a dir.

          Moltes vegades els demés ens queixem de la vida que portem però, i ell? Quina vida havia de portar ell? De fet ni tan sols se li podia dir vida. Existència seria una paraula molt més escaient.

No començava la feina de bon matí i això, la veritat, era un gran què, però un cop començada... ai!!!

          Sí, potser es podria pensar que en realitat era una feina senzilla, agraïda, que a més li oferia l’oportunitat de tractar amb molta gent, especialment nens i nenes, però a ell se li havia acabat fent monòtona i això que feia pocs mesos que havia substituït al qui ocupava el lloc anteriorment i del qual l’empresa se n’havia desprès per considerar-lo “inservible”.

          Trobava a faltar nous incentius, nous reptes a superar. La simplicitat d’una tasca totalment cíclica i idèntica durant tota la jornada li feia créixer l’errònia percepció de que es tractava d’una feina del tot inútil, sense cap mena de benefici per al conjunt de la societat, malgrat que en realitat estava molt ben considerat, tant per l’empresa com pels usuaris dels seus serveis que, en ocasions havien arribat a esperar per poder ser servits personalment per ell.

          El mantenia viu però l’esperança d’aconseguir l’amor d’una de les seves companyes. Ah, l’amor... aquell sentiment tan fort que fins i tot et pot fer desitjar l’inici d’una jornada laboral tan dura.

          Com n’era de bonica. Mai havia aconseguit que es fixés en ell o, si més no, això li semblava, i és que no compartien el mateix espai de feina. S’havia de conformar en anar-la veient, regularment això sí, sempre a uns quants metres de distància. Però només això ja li feia néixer una esperança i una tímida alegria que li permetia tirar endavant sense defallir.

          Donaria qualsevol cosa per poder parlar amb ella, per dir-li tot allò que sentia, com li alegrava el dia poder veure-la encara que no parlessin. Explicar-li tantes i tantes situacions que havia imaginat protagonitzades per ells dos ben lluny d’aquell context, qui sap si a l’altra punta de món. O simplement el que li arribaria a agradar que compartissin espai durant la jornada.      

          Un matí li va arribar el rumor que es traslladaven a Serrabaixa el dia següent. Va comentar la seva sorpresa al company del costat.

          - Doncs nanu – va dir-li el company – ja feia dies que se’n parlava d’això. Ves a saber en què estàs pensant, que sembles un encantat!!

          - Home, és que fa poc que hi sóc jo aquí – va defensar-se mig posant-se vermell pensant en que es pogués notar que només feia que pensar en ella.

          - El que et dic, un encantat!!

          I efectivament el dia següent tot estava disposat pel trasllat. I qui ho havia de dir, aquell trasllat tan imprevist per a ell, va esdevenir la seva gran oportunitat. Va fer tot el viatge a Serrabaixa al seu costat.

          Estava que tremolava dels nervis. Se li embarbussaven les paraules i l’envaïa un profund neguit però, tot i així, va fer el cor fort i hi va parlar.

          I van passar l’estona i els quilòmetres i els dos estaven encantadíssims amb la seva conversa. I, a que no ho diríeu mai?! Va resultar que ella també s’havia fixat en ell. Sí, sí, així de cert. Aiii l’amor què n’és de bonic.

          - Som-hi! – va ordenar la veu de l’encarregat un cop arribats al destí - Comencem a muntar.

          En poca estona va quedar muntada la plataforma. Els cavallets, arrenglerats i per parelles, s’intercalaven entre els autobusos, les motos i les naus espacials tots envoltats per les cadiretes de cadena. A la tarda va començar a pujar-hi la primera canalla de la fira.

          Havien tornat a quedar separats per altres cavallets, una barca i dues motos però ara només calia esperar el trasllat a una altra fira i que la sort o l’operari, els tornés a encabir junts al camió.